El meu viatge pel món de les llengües

dimecres, 18 de juny del 2014

12. L'entrada final: Internet

Hola de nou!

Avui sí que sí! És l’última entrada de totes! Acabant aquest blog, acaba una etapa molt maca, en què he pogut reflexionar i qüestionar-me moltes coses que abans no m’havia plantejat sobre l’ensenyament de llengües.

I en aquesta última entrada us parlaré sobre el món de l’ensenyament i Internet.

Per començar, m’agradaria destacar que fa un parell d’anys vaig començar a aprendre italià en línia. Buscava pàgines web que n’ensenyessin i mirava vídeos pel youtube en italià per aprenents. Us en deixo un link perquè en tingut un exemple. No us n’he parlat mai, ja que vaig deixar d’aprendre’n per qüestions de temps. Però sense dubte no descarto seguir amb aquests estudis mitjançant el meu EPA (Entorn Personal d’Aprenentatge) que vaig anar creant.

També us vull parlar de l’EVA (Entorn Virtual d’Aprenentatge). Tot i que actualment aquest món a el trobem a edats més primerenques, la meva experiència amb EVA va començar amb la universitat. Cada universitat té la seva plataforma Moodle. Tota la vida acadèmica gira entorn d’aquesta Aula Global. L’utilitzem dia a dia i sempre té novetats. Tot i així, crec que no se¡n treu prou profit, ja que té molts avantatges que no sabem utilitzar, ni nosaltres ni els professors, però la meva valoració en general és positiva.

Relacionat amb l’EVA, tornem amb l’EPA. Fa unes setmanes vam fer un xat molt interessant amb l’assignatura d’ensenyament de Llengües (a partir de la plataforma Moodle de la UPF, per cert) i precisament vam estar parlant sobre els nostres entorns EVA i EPA. Allà vaig explicar que el meu EPA es divideix en dos subcategories: la personal i la professional.

En primer, dins la personal, hi trobem la meva compte de Facebook. No tinc ni Twitter, tot i que sigui estrany. Al Facebook hi tinc pàgines d’interès personal que segueixo, com grups de música, i grups culturals o de cursos. També tinc una compte d’Instagram que segueixo bastant, però tampoc li dono molta importància. També voldria destacar l’ús d’Skype que faig sovint. Sobretot quan sóc fora de casa, m’és molt útil per parlar amb la meva família i amics.

Pel que fa a l’entorn professional, destaco les meves comptes de correu universitari i de feina. També hi puc englobar el Facebook, ja que hi tinc grups de classe per parlar de coses acadèmiques per una via fàcil i còmode.

Doncs res, això és tot pel que fa ales meves eines usuals d’Internet. És clar que n’hi ha d’altres que utilitzo, però m’ha semblat interessant destacar-ne només les més habituals i útils per a mi. El que no podem negar és que Internet ha estat un gran avanç per al món de l’ensenyament de llengües, ja que permet que tant l’estudiant com el docent disposi de molts recurs de fàcil accés i generalment gratuïts que no costen d’utilitzar i que et porten molts avantatges.

Em despedeixo de vosaltres. Espero que hagueu gaudit com ho he fet jo seguint aquest blog. Sense dubte, és una experiència que recomano a tothom: escriviu i expresseu les vostres opinions que és una via molt útil per sentir-te millor amb tu mateix.

Ha estat una bona manera de recordar les boniques etapes d’aquest viatge tan bonic que vaig decidir emprendre pel MÓN DE LES LLENGÜES.

Ens veiem en properes ocasions, reis!

dimarts, 17 de juny del 2014

11: més avaluació!

Hola de nou!!!!!

Com us he dit, ara us parlaré sobre les diferents proves d’avaluació que tingut! Seré breu, només us parlaré dels tipus de proves que hagi experimentat.

En primer lloc, us vull parlar de les proves d’adscripció. Durant dos estius, vaig anar a viure un parell de mesos a l’estranger, amb una família anglesa. En una ocasió a Anglaterra i en l’altra a Seattle, als Estats Units. Les dues vegades va ser amb una agència que es diu EF (Education First). Per poder fer els viatges i que rebis cursos que siguin adequats al teu nivell, has de passar unes proves, una on-line i l’altra telefònica. Eren proves d’adscripció que permetien col·locar-nos al nivell adequat.

En segon lloc, trobem les de diagnòstic. Per entrar a la universitat, vam haver de fer unes proves que es deien PAL. Eren per mirar el nostre nivell de catalpa i castellà. Quan vam començar la carrera, vam treballar els errors que havíem comés en aquestes proves.

També hi ha les proves d’assoliment. En la majoria d’assignatures de la meva vida, he tingut exàmens de final de trimestre que han determinat si havia assolit els continguts mínims establerts per passar l’assignatura. Com he dit a l’entrada anterior, normalment les proves són més de comprovar si ha aprés o no el que tocava i no pas si ha progressat envers ocasions anteriors.

Exàmens de competència oficials no n’he passat cap, tot i que a l’assignatura d’anglès de la carrera ens van fer passar dos exàmens equivalents al nivell de First i d’Advanced per mesurar si teníem aquest nivell, que és el que pertocava quan acabàvem l’assignatura.

Per últim, si em paro a pensar en els tipus d’instruments d’avaluació que he tingut, voldria destacar que les més comunes han estat els exercicis fet a classe, individuals, però també molt en grup; l’elecció múltiple i els tests. En canvi, ha estat només a partir de la universitat que he començat a experimentar altres experiències d’avaluació com les tutories amb professors, com vam fer amb Llengua i Societat.

Personalment, voldria dir que penso que els treballs amb grup són un bon instrument per avaluar, ja que, tot i que sovint pensem que són injustos si ens toca amb gent que no ens convé, sempre acaben sent una bona oportunitat per aprendre dels altres i saber ser flexible i cooperatiu.

També voldria destacar que en general no he tingut experiències dolentes pel que fa a l’avaluació. Sí que recordo algun cas en concret, però no ha deixat de ser algun professor no gaire típic, que era millor no discutir-s’hi.

Això és tot per avui! L’immens món de l’avaluació!

Fins aviat!

10: L'avaluació

Hola a tots de nou!

Només queden dues entrades! L’estiu ja és aquí!

Avui toca parlar de l’avaluació. Fins ara hem estat veient diverses teories lingüístiques, metodologies, recursos, etc. i ara toca veurem com avaluem tot això! Faré dues entrades: aquesta primera repassant els conceptes bàsics de l’avaluació i la següent parlant més de les característiques de les proves d’avaluació que he tingut.

Per començar, en general he experimentat un enfocament d’avaluació sumatiu. En les diverses matèries que he fet, ja siguin de llengües o no, els professors són els encarregats de posar una nota quantitativa per mirar quin nivell tens. Normalment, si és igual o superior a 5 és un aprovat i si és inferior, malauradament, suspès.

També m’agradaria dir que l’avaluació formativa no ha tingut gaire pes al llarg de la meva educació. En determinades ocasions sí que teníem algun informe amb comentaris, però en general sempre es complementaven amb avaluacions sumatives que donaves un resultat quantitatiu final.

En segon lloc, us vull parlar sobre les diferències entre l’avaluació qualitativa i la quantitativa. Per una part, durant els primers anys de l’escola (primària i preescolar) els professors solien avaluar-nos entregant un informe amb comentaris sobre el comportament i la manera de treballar que tenia cada alumne. En general, explicaven com treballàvem i acaben l’informe amb un comentari final felicitant-nos o remarcant el que calia canviar. Tots aquests comentaris, anaven sempre acompanyats d’una nota més quantitativa que anava del insuficient al excel·lent. Per altra part, a mesura que hem anat creixent, a partir de secundària i batxillerat, les notes han estat més quantitatives, deixant el comentaris qualitatius més en segon terme. Podem veure exemples d’això que explico a les imatges que us he penjat.

Seguidament, vull fer distinció entre l’avaluació continuada i final. La continuada és la que ha estat més present a la meva experiència, ja que sovint he estat avaluada a partir del treball fet durant tot el curs, que es complementava amb un examen final. Per tant, podríem dir que l’avaluació més típica és la que combina l’avaluació continuada i la final. Durant tot el trimestre es van seguint diferents activitats avaluables per comprovar que l’estudiant progressi i vagi treballant, i a final de curs hi ha una prova final, que sovint té bastant de pes. A mesura que ens hem anat fent grans, l’avaluació final ha anat guanyant pes, donant a la nota de la prova final un percentatge bastant elevat.

Exemple d'avaluació més qualitativa

Exemple d'avaluació quantitativa

En tercer lloc, trobem els conceptes d’avaluació normativa, criterial i ipsativa. Tot i així, només puc explicar la meva experiència en una d’elles: la normativa. Les notes que he tingut al llarg de la meva educació han estat bàsicament basades en la norma. Segons la meva experiència, no es té gaire en compte el progrés que fa l’alumne durant el curs, tot i que penso que és un factor important a tenir en compte, ja que el progrés és un punt molt positiu de cara a l’alumne i que indica molt del seu treball.

Per últim, parlem sobre autoavaluació o heteroavaluació. En general, com la majoria de vosaltres, les meves avaluacions han estat del segon tipus, ja que m’ha avaluat una persona externa, com ara un professor o tribunal. En algunes ocasions recordo haver treballat autoavaluacions amb alguns exercicis, però sempre acabaven sent revisar i reavaluades per el professor/a.

Ens veiem a la següent entrada, per parlar una mica del tipus de proves d’avaluació que he tingut!

Fins ara reis!

dimecres, 4 de juny del 2014

9: Els meus recursos

Hola a tots de nou !!!

Com esteu?

Avui us vull parlar sobre la meva experiència com a aprenent de llengües, pel que fa als recursos.

En primer lloc, m’agradaria parlar-vos de les activitats de comprensió oral que he fet. Per a català i castellà, la veritat és que, en general, no he tingut classes amb exercicis intensius de comprensió oral amb àudio. En canvi, en anglès i en francès ha sigut una activitat que des de ben aviat vam començar a practicar. Sovint han sigut amb àudio, però també hi ha algun cas de vídeos, tot i que ja ha sigut quan he tingut un nivell més alt de la llengua. Per exemple, m’agradaria destacar les xerrades de TED Talks que ens van fent escoltar a les classes d’anglès en repetides ocasions, per poder fer-ne un debat més tard. (Us deixo un link a una d’aquestes xerrades per si mai n’heu vist una!!)

La resta d’exercicis de comprensió oral, tant en anglès (els típics listenings) com en francès, han estat com els que veieu a les imatges: exercicis amb una prèvia instrucció del docent. A partir de l’enregistrament, hi havia generalment exercicis d’elecció múltiple, però, a mesura que ens anàvem fent grans, també hi havia exercicis de redactar nosaltres mateixos les respostes, per tant de comentari obert. A les classes particulars que he fet de francès, acostumem a fer una cosa que no havia fet en gaires ocasions que és, un cop he escoltat l’enregistrament i he explicat què deien, anar repetint frase per frase el que ha dit, per assegurar que hagi entès tot el vocabulari i frases.

També voldria recordar-vos que guardo un bon record de les classes que ens feien escoltar cançons i completar la lletra amb alguns buits de paraules que hi havia. Era xulíssim perquè triàvem les cançons nosaltres, i en aquella edat les típiques cançons de les sèries o cantants de moda ens encantaven!! Sobretot a les noies a l’edat del (gall d’indi??), de la pubertat, vaja.

En segon lloc, pel que fa a l’expressió oral, hi ha dos etapes a destacar. Per una banda, l’anglès a l’escola, com ja sabeu, no era gaire d’expressió oral ni comunicació, així que bàsicament els records d’expressió oral de llengües estrangeres el tinc de quan he començat a fer cursos extraescolars d’anglès i de francès. En aquests cursos, hem treballat amb activitats comunicatives com els jocs de rol o les escenificacions.

Recordo que, en un curs d’estiu que vaig fer de francès a l’Escola Oficial d’Idiomes, ens van fer preparar una obra de teatre que prèviament havíem d’haver escrit nosaltres. Jo feia de noia “pija” i recordo que va ser molt graciós perquè, no només m’havia d'aprendre el diàleg, sinó que també havia de pensar a interpretar-ho de forma de “francesa pija”.

Per l’altra banda, a català i castellà a l’escola sí que vaig tenir activitats d’expressió oral, ja que fèiem moltes exposicions i xerrades davant de la classe sobre treballs o projectes que ens havíem de preparar per treballar les nostres habilitats d’expressió. Recordo que vaig evolucionar molt des del moment que vaig començar a fer teatre al meu poble, em va servir molt per perdre la vergonya tonta que em feia parlar davant de la classe.

En tercer lloc, arribem a la comprensió lectora. Tant en anglès, francès, català i castellà, les activitats de comprensió lectora han sigut molt típiques. Hi havia diferents tipus d’exercicis, alguns eren de resposta única i d’altres més complicats de comentari obert, com podeu veure a les imatges. Us he penjat una imatge d’algun exercici del tipus d'un cloze que havíem fet en francès, tot i que també recordo haver-los fet amb altres llengües per veure com ens desenvolupàvem amb el vocabulari. També era molt típic haver de llegir llibres fora de classe.

De francès no puc dir el mateix perquè no el vaig estudiar a l’escola, però, d’anglès, de català i de castellà teníem un llibre cada trimestre per llegir, a partir del qual fèiem un treball o un examen quan l’acabàvem per comprovar que l’havíem llegit! Voluntàriament també en llegia, ja que el meu pare (gran aficionat a la lectura) des de ben petits ens ha fet llegir llibres abans d’anar a dormir, i, de fet, és una cosa que sempre li agrairé!

Típic writing en anglès

I, per últim, (sí, ja acabo tranquils) hi ha l’expressió escrita. A català cada any s’organitzaven tallers d’escriptura i fins i tot un any vam escriure un llibre amb tots els contes i poemes que vam escriure. Us n’he penjat una foto!! Va ser súper emocionant quan ens van donar el llibre i vam veure-hi les nostres masterpieces!! Però de les altres llengües també he tingut altres activitats, com ara els famosos writings o redaccions que fèiem. Recordo que quan eren de temes lliures, arribava un punt que ja no sabies de que coi escriure jaja! Havia parlat mil cops de les vacances, dels avis, dels papes, del que m'havien portat els reis! També us he afegit una foto del meu treball de recerca, que vaig fer-lo en anglès i va ser un gran exercici per millor la meva expressió escrita en la llengua, ja que era el primer treball que redactava tant en anglès! Va ser una bona experiència!